Acudits carnals

Se m'acut dir-te tantes coses: primavera, pluja, llibreta, cançó, poema, llençols.

Se m'acut veure't amb els dits perdent el nord, què més dóna si van cap al foc? 

Se m'acut també escriure't; no a tu, ni per a tu, sinó de tu, ara saps que no t'oblidarà ningú.
Se m'acut que els silencis s'incomodin sols i no només quan tu vols.

Se m'acut viure del teu alè com a regal, no com a deure ni com una conversa banal. 

Se m'acut fer-te somniar robant-te els llavis quan dormis o somniar-te dormint per robar-te'ls.

Potser se m'acut aprendre't per poder sorprendre't, o potser no, per seguir descobrint-te.

Se m'acut canviar-te, -només i com a molt- de roba.

I després se m'acut vestir-te de dolçor si els teus ulls han decidit dir no.

A vegades també se m'acut sentir-me teva, que sentis que algú t'espera sense haver de ser la primera.

Però saps què és el millor? Que em miris morint-te de ganes de fer-me l'amor.