No t'espantis

Quan ni la música et silencia la ment, quan la nostàlgia t'enverina la mirada i seguidament cau perduda, cansada. Quan et refugies en cels nocturns, grisos i profunds que ploren sense saber de què. Quan la cançó més trista pot obrir-te l'ànima en dos o quan els versos més bonics poden apunyalar-te no només per l'esquena. Llavors no t'espantis, no tota la pluja s'acumula en els teus ulls.