Acudits carnals

Se m'acut dir-te tantes coses: primavera, pluja, llibreta, cançó, poema, llençols.

Se m'acut veure't amb els dits perdent el nord, què més dóna si van cap al foc? 

Se m'acut també escriure't; no a tu, ni per a tu, sinó de tu, ara saps que no t'oblidarà ningú.
Se m'acut que els silencis s'incomodin sols i no només quan tu vols.

Se m'acut viure del teu alè com a regal, no com a deure ni com una conversa banal. 

Se m'acut fer-te somniar robant-te els llavis quan dormis o somniar-te dormint per robar-te'ls.

Potser se m'acut aprendre't per poder sorprendre't, o potser no, per seguir descobrint-te.

Se m'acut canviar-te, -només i com a molt- de roba.

I després se m'acut vestir-te de dolçor si els teus ulls han decidit dir no.

A vegades també se m'acut sentir-me teva, que sentis que algú t'espera sense haver de ser la primera.

Però saps què és el millor? Que em miris morint-te de ganes de fer-me l'amor.

Cou

El cel blau cau
mentre la terra se'm menja.
Cou, em cou la pell i el cervell,
com si es tractés d'una revenja.
Tinc caricatures teves penjades del revés,
que només exageren les il·lusions
i calcades no sé si marxaran mai més.
Ara estan totes barrejades
com si volguessin ser per un cop
raptades, destriades, valorades.
Tanmateix la pluja em mulla a mi,
i això no ajuda a saber
qui necessito al meu camí.

Asombrado

Me gusta cuando corres sin mirar atrás,

cuando suspiras y te rompes sin más, 

cuando se te nubla la mirada hacia el mundo 

y empiezas a llorar callada, mas yo no lo sucumbo. 

Me gustas más cuando escupes palabras 

y bailan con fuego casi armonizadas. 

O cuando te ríes de la vida prevista: 

no hay casualidad más dulce que el amor a primera vista. 

Sabes que me gustas cuando me recitas besos 

(por fin has aceptado que son los más breve versos). 

O cuando se te escapa algún sueño 

y sales disparada preguntándole si tiene dueño. 

Pero aún me gustas más cuando consideras la vida

 una infinita partida 

en qué yo soy el que acepta el fin de ser el comodín, 

o cuando de golpe quieres saltarte las normas 

y por fin decir: 

“somos los dos los que nos despedimos de estas sombras”