Cremant la foscor

Resseguint-nos el cel es fa petit
i no sé senyalar cap estel amb el dit
si se m'eriça la pell al teu costat.
He perdut totes les flors
per saber si m'estimes o no:
però saps què? Brillem massa tenint-nos a prop.

Se m'acaben les paraules
per dir-te bonic
així que prefereixo que t'identifiquis
cada vegada que t'escric;
que ja saps: si estem junts no només crema la nit,

però jo sempre la veuré molt més bonica des del teu llit.