Desobediència cega
clavada entre les costelles
d'aquells qui lluiten i criden
per viure.
Ja no temen,
les clavícules esguinçades com agulles tenen,
i ni esma de caminar sense sentir la vida.
Esperen,
que caigui l'endemà i espolsi la pena.
Pena que valgui la vida,
l'endemà que caigui en les nostres mans, amiga.
Cada dia rascant-nos les ferides,
callant-les, matant-les.
Ara ja no cremen
si em recordes la lluita que és viure.
Gràcies pels petons que oloren a vida.
