Cou

El cel blau cau
mentre la terra se'm menja.
Cou, em cou la pell i el cervell,
com si es tractés d'una revenja.
Tinc caricatures teves penjades del revés,
que només exageren les il·lusions
i calcades no sé si marxaran mai més.
Ara estan totes barrejades
com si volguessin ser per un cop
raptades, destriades, valorades.
Tanmateix la pluja em mulla a mi,
i això no ajuda a saber
qui necessito al meu camí.