Una piruleta de colors

Mal de cap
tinc.
Ganes
de menjar-me
una piruleta de colors.
Com aquella que li han fet
una mossegada
però no perd
ni la forma
ni el gust
ni la bellesa
ni la vitalitat
ni tampoc
perd les ganes
de menjar-se
una piruleta de colors.

Ara sí

No saps
què penso.
I jo no sé
si et tornaré a veure més.
Però de moment,
mira'm
somric, no et pensis.
Pensa'm
sé que algun cop ho fas.
Fes-me
que em tornin a brillar els ulls.
Brillo
ara sí,
però
         és
               amb
                          tu.

No t'enyoro

No t’enyoro.

No enyoro 

ni les carícies

ni la brillantor

dels teus ulls mirant-me

ni...

No, fins i tot 

quan recordo

aquells moments

no t’enyoro.

Ni tampoc els dies de pluja,

ja saps, 

els porxos,

i l’aigua, 

fent-nos la vida impossible.

Tampoc els enyoro.

Però és que quines carícies,

quina brillantor..

De fet,

no, t’enyoro.

Vaso I

Quiero volver a alzar el vaso
pero sólo
si está más vacío que yo.
Sólo
si éste
no se ha derramado
antes de cogerlo.
Sólo
si he podido abrir los ojos,
y brindar,
brindar por esas cosas
que vale la pena brindar.
Como el hecho
de que un vaso,
mi vaso,
esté lleno
todavía.