Maleta de mà

Vull perdre'm en un aeroport
per revolcar-me un altre cop
en la nostàlgia dels ulls
que demanen que no marxis,
que encara (ens) tenim molt a dir.
Per amagar la por al cor
i canviar-la per emoció al pit.
Per després desparèixer durant el trajecte,
com qui no sap si marxar o quedar-se.
I trobar-nos un cop més
canviant avions per mirades
i abraçades per raons.
Que la sort no es busca, es troba,
i no tinc clar si un cop trobats
tornarem a perdre'ns
en un aeroport,
per suplicar-nos un altre cop
que la nostàlgia
voli en una maleta
que no sigui la nostra.