Tears

Les llàgrimes baixaven per la seva cara lentament, una per una, sense pressa. Deixant aquell regust salat als llavis i fent créixer dins meu una immensa sensació d'alegria. Llàgrimes brillants, llàgrimes transparents, llàgrimes divertides, llàgrimes lliures, llàgrimes suaus i carinyoses. Llàgrimes que en definitiva no són res més que traficants d’emocions.I aquest cop m’encantava veure-la plorar, sentir que era l’home més afortunat del món. I m’agafava la mà, de sobte, em mirava als ulls i em deia que sí amb el cap. Jo somreia amb tranquil·litat i li ensenyava l’anell en que tant havia somiat. I em perdia en els seus ulls desitjant cridar als músics i convidats per celebrar el nostre casament allà mateix.El cel blau, el sol brillant i una brisa suau ens envoltava dins aquell prat verd. Era un dia preciós, potser el dia més preciós de la meva vida. Em casaria amb ella, la dona a qui més estimava i apreciava, vaja que em casaria amb la dona de qui n’estava enamorat.I ella s’eixugava les llàgrimes i m’abraçava feliç a més no poder. Després em mirava als ulls amb aquella mirada increïblement bonica que ara ja era una droga per a mi. Una droga que necessitava cada dia, una droga que es convertia en desig al tocar-la, i tenia tanta sort de tenir-la al meu costat estimant-me tal i com sóc, que encara no m’ho creia. I a mi també se m’omplien els ulls d’aquelles llàgrimes precioses. Llàgrimes brillants, llàgrimes transparents, llàgrimes divertides, llàgrimes lliures, llàgrimes suaus i carinyoses. Llàgrimes que en definitiva no són res més que traficants d’emocions.