pensar que la desgràcia
és pròpia de la vida.
I no és pas mentida
que avui en sigui el protagonista
i demà només vulgui perdre'm de vista.
Però a mi deixeu-me la terra,
ella, al menys, és de les poques que no m'esquerda.
Tampoc vull dir però
que no sàpiga quan dir no
a una mà ben oberta,
encara que sempre preferiré una rialla del tot certa
que pugui enfortir-me el cor
encara que sigui amor
la raó del que em tempta.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAra que m'hi fixo... EN CATALÀ!!! :D
ResponEliminaPD: com si és en modernet, m'agrada igual ^^