Digues-me

- Quan vulguis parlar, ja saps, sóc aquí.
- Vull parlar.

I jo vull que em parlis, però a propet de mi i dels meus llavis, sentint-te respirar. I que m'acaricies molt perquè em duri tot el temps que estarem separats. Però escolta, que no t'espanti la idea, simplement era una proposta. Un xic descarada potser. No hi puc fer més, ha estat un impuls incontenible. Saps d'aquells que t'agafen quan vas a la nevera i hi ha xocolata? Doncs tu ets com la xocolata, però amb llet (que m'agrada més), i és que encara que en mengi molta de cop i tingui mal de panxa seguiré menjant-ne. En fi. Saps què? M'encanta capbussar-me en els teus ulls. Sí, és molt cursi. Però no sé si saps que els tens preciosos. D'acord ja paro. M'he quedat sense aire de tan ràpid que he parlat. Me'n dones? D'aire vull dir. Però sense cansar-te, és clar. Bé, tampoc vull que sigui una molèstia. És a dir, que si no vols... Doncs res! Ja m'ofegaré sola. Ei, que no! Que ja demanaré una altra ajuda vull dir. Ups, espera, tampoc volia dir exactament això. No em malinterpretis. Si jo vull que.. Bé, potser ja t'ha quedat clar el que vull. Sí, xocolata amb llet també que ara m'ha vingut gana, però no em referia a això. Ja ho saps, oi? Ai, que tampoc volia explicar-te la meva vida. Bé, de fet, prefereixo que la coneguis tu.

- Digues-me.