dijous, 2 de gener del 2014
Aire
I aquí em trobo: agafant aire de la teva boca. No era el meu objectiu, ni tan sols ho havia imaginat, no et pensis. Però bé, hi ha moments que és millor no pensar, no trobes? El que passa és que ara penso en tu. Espera. Potser ara tocava que no pensés. Ja m'he perdut, però en fi, més perduda estava. I no, no espero ni vull que em guiïs, però acompanya'm. No sé on, però espera'm. Sé que les estaràs esperant, segur. Esperant les meves mans; i qui sap què més. Tampoc vull saber-ho. Ni vull esperar-te, ni que m'esperis. És relatiu això de voler. Sempre m'ha fet gràcia dir "no vull enamorar-me", com si pogués evitar-ho! I no, no vull però aquí em trobo: agafant aire de la teva boca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada